Ahir vaig anar a Ràdio Gran Via a Barcelona a fer una entrevista en directe i vaig tenir l'oportunitat de parlar sobre la meva vida dins el món de la música amb el Ramon Gallardo. Vaig poder parlar dels meus inicis, de la meva formació i educació musical, del meu pas per la televisió i dels meus projectes musicals actuals i passats. A més, vaig interpretar algunes obres en directe amb el violoncel. Va ser molt bonic! Aquí podeu veure tota l'entrevista.
La meva relació amb la música és una història de connexions, aprenentatges i moments únics que han definit qui soc. Des de petita, vaig sentir una atracció especial per aquest món, ja que tota la meva part materna, la Conangla, venia del món de la música: el meu besavi Josep Conangla era un gran músic, violinista, pianista, compositor... i el meu avi Ramon Conangla va ser violoncel·lista i compositor.
La música, inicialment a la meva vida, va començar més com un hobby i després ja es va convertir en una gran passió que va evolucionar en la meva carrera o, més ben dit, la meva "vida". Vaig començar el violoncel amb 7 anys (i dos anys més tard el piano). El violoncel és l’instrument que més m’ha captivat i que encara avui em defineix com a música. El seu so càlid, la profunditat de la seva expressió i la capacitat de transmetre emocions d’una manera tan natural van ser elements que em van enamorar des del principi. Era com si el violoncel fos una extensió de la meva veu interior.
Amb el pas dels anys, vaig anar obrint camins en el món de la música. Vaig començar estudiant a l'Escola Municipal de Música de La Garriga, mentre ho combinava els estius amb les classes diàries del meu avi Ramon Conangla. Vaig seguir al Conservatori de Música de Granollers i amb l'Escola Superior de Música de Catalunya, on vaig fer la "carrera" d'Interpretació del violoncel, que seria una mica l'equivalent a la "carrera de violoncel". També vaig fer un any de classes de violoncel modern al Taller de Músics i paral·lelament, sempre vaig anar fent cursos els estius amb altres professors de música de violoncel clàssic i modern. Un cop vaig acabar el grau superior a l'ESMUC, vaig anar fent classes particulars d'aspectes i camps de la música que tenia interès d'aprofundir (com baix elèctric, cant, producció, harmonia moderna...).
Pel que fa a projectes musicals, vaig començar en petits projectes, tocant en concerts clàssics i formant part de bandes sonores, fins que vaig arribar a col·laborar amb artistes reconeguts i bandes sonores cinematogràfiques. Aquestes oportunitats van sorgir gairebé de forma orgànica: treballant amb constància, coneixent gent dins del sector i, sobretot, aprofitant cada ocasió per aprendre i créixer. Entrar en aquest cercle de grans artistes em va ensenyar la importància de ser adaptable i d’estar preparada en tot moment. L'aspecte que destacaria més de la meva personalitat que penso que m'ha portat al lloc on soc ara és la motivació per cada cosa que faig, l'emprenedoria que tinc i la perseverança i ganes de treballar.
Al llarg de la meva trajectòria, he viscut moments increïbles. Recordo especialment la sensació d’actuar davant de 10.000 persones a l'Arena de Madrid amb un espectacle musical en el qual tenia un solo en el qual estava sola a l'escenari tocant amb violoncel elèctric i un outfit molt sorprenent una obra tècnicament molt complicada. És difícil descriure l’emoció de saber que el teu art està arribant a tantes persones alhora, de formar part d’una energia col·lectiva que sembla que ho uneix tot.
També m’han marcat altres projectes més recents, com les meves aparicions a televisió, en programes com Operación Triunfo, Tu Cara Me Suena, Això no és una cançó, Eufòria i, actualment, Zenit, on la música es combina amb l’espectacle i la teatralitat per crear una experiència única (amb algunes programes això s'accentua més que en altres).
És cert que el camí no ha estat fàcil. Un dels grans reptes d’aquesta professió ha estat la incertesa que l’acompanya, sobretot al principi, quan els ingressos són irregulars i no tens clar com encaixaràs al mercat musical i t'adones de la competència que hi ha. A més, treballar en esdeveniments televisius o en grans concerts sovint implica una pressió enorme i poc temps per preparar-se. Això m’ha obligat a gestionar els nervis i a confiar en les meves habilitats, fins i tot en situacions complexes. També és important ser conscient del que a un mateix el pot destacar de la resta de músics o quines són les qualitats d'un mateix que tant et defineixen i et fan única i especial.
Un aspecte que m’ha definit com a música és la meva passió per combinar estils musicals. He tingut la sort de tocar en projectes molt diferents, des de la música clàssica fins al rock o el jazz, i fins i tot he explorat el món de la música moderna amb instruments com el baix elèctric. Aquesta versatilitat m’ha obert portes i m’ha permès aprendre constantment, perquè cada estil m’aporta una perspectiva diferent. Per exemple, m’encanta experimentar amb la combinació del violoncel i el baix, que són dues veus molt diferents, però que poden complementar-se d’una manera sorprenent.
Tot i que que potser actualment no és la meva prioritat, també he experimentat amb la creació de música original. He escrit i gravat algunes peces pròpies, especialment com a cantant (amb el nom de NU) i violoncel·lista, però el que faig més és reinterpretant música d’altres (fent covers) i donant-li el meu toc personal. Tot i això, arranjaments propis n'estic fent constantment i això per mi també és com una espècia de composició. Per a mi, la música és una eina d’expressió i connexió, i sempre busco portar cada peça a un lloc que sigui autèntic i significatiu.
Més enllà de la música, aquesta professió m’ha ensenyat lliçons importants que aplico a altres aspectes de la meva vida. He après a ser resilient, a treballar sota pressió i a confiar en mi mateixa, qualitats que també m’han ajudat a mantenir un equilibri entre la meva vida personal i professional. Això no sempre és fàcil en un sector tan exigent, però intento trobar moments per dedicar-los a altres passions com ballar, fer excursions o gaudir d’una bona sèrie.
Pel que fa al futur, tinc somnis clars. M’encantaria fer gires internacionals amb algun dels meus projectes principals i continuar explorant noves maneres d’expressar-me musicalment. També em motiva seguir treballant en iniciatives com Barcelona Rock Strings, el Quartet BRS, el duet amb el violinista Pere Nolasc i col·laborar amb talents emergents com la Jim o el Lluís Sànchez. És emocionant formar part de projectes on es poden barrejar estils i trobar noves veus musicals.
El panorama musical actual presenta molts reptes, però també oportunitats. Vivim un moment ple de creativitat, però també és cert que els instrumentistes i els estils menys comercials no sempre reben el suport que mereixen. Tot i això, crec que és precisament en aquests espais on es pot innovar més. La meva intenció és seguir explorant aquest terreny, buscant sempre un equilibri entre la passió que em mou i l’estabilitat que necessito per continuar endavant.
En definitiva, la música és una aventura constant, una manera de viure i de connectar amb el món. Cada projecte, cada concert i cada repte em recorden per què vaig començar aquest camí i per què, després de tants anys, encara em sento emocionada per tot el que queda per descobrir.
Comments